En aquest article parlem dels formats de venda dels arbres, com preparar la terra, la poda, la fertilització, l'encoixinat, tractaments preventius, el cuallat de la flor, el reg, la polinització, l'aclarida de fruits, i la protecció dels fruits.

Preparació de la terra

Abans de començar hem de llaurar la terra. S'aconcella fer-ho un mes abans, i desinfectar el sòl amb sulfat de ferro. Si volem abonar-la amb fems, ens hem d'assagurar que aquest hagi reposat ja que si és fresc, fermenta i pot cremar les plantes.

Adobs d'oígen animal

Tots el fems provinents d'excrements animals requereixen un repòs abans de ser utilitzats a l'hort, ja que els gasos emesos en la fermentació poden cremar les plantes. La majoria de fems que es venen ensacats ja venen reposats.

Dosis Recomanables:
Fems de Vaca: 1-5kg/m2
Fems de Cavall, mula o ase: 1-5kg/m2
Fems d'Ovella i cabra:   0’5-2kg/m2
Gallinassa:  0’05-0’3Kg/m2
Conill:  0’1-0’4Kg/m2

Adobs sintètics

Molt pràctics i efectius, però els hem d'utilizar sempre sense sobrepassar la dosis recomenable per el fabricant.

Dosis Recomanables:
NPK 15-15-15:
0,25-0,50Kg/m2 
Nitrofoska special: ​​​​​​​0,25-0,50Kg/m2

Preparació de la terra

Per preparar el forat amb èxit és aconsellable realitzar-lo amb un més d'anterioritat per tal de preparar un abonat suau amb un adob de fons com humus de cuc o similars. El forat ha de fer almenys de 1m de diàmetre i 80cm de profunditat. Si realitzem el forat el mateix dia de la plantació millor no abonar a  dintre del forat per tal d'evitar que les arrels es podreixin.

S'aconcella incorporar fibra de coco ja que té un bon equilibri entre retenció d'aigua i capacitat de ventilació, d'aquesta manera evitem malalties d'origen fúngic (fongs) a les arrels per excés d'humitat.

S'aconcella col·locar tutors per ajudar a que l'arbre creixi recte.

Poda hivernal

Una de les tasques de manteniment més determinant en l'obtenció d'una bona collita és la poda, molt necessària en els arbres ja establerts almenys cada 3 o 4 anys, ja que és una manera de rejovenir l'arbre i afavorir la formació de nous brots.

La millor època per a realitzar aquesta tasca és de novembre a gener, quan l'arbre està entrant en repòs vegetatiu.

Fertilització

Els fruiters són dels cultius que més nutrients consumeixen, de manera que a més de realitzar un abonat durant la primavera i època de formació del fruit amb un abonament específic per a fruiters, també s'ha de realitzar un abonat previ amb abundant matèria orgànica amb fems, compost o humus de cuc, el qual s'aplicaria al peu de l'arbre fins a la vertical de les branques, a finals d'hivern immediatament abans que comenci el desenvolupament vegetatiu.

Encoixinat

Una pràctica que ens va ajudar considerablement és l'aplicació d'un encoixinat orgànic, una capa d'almenys 5 cm de profunditat, de palla, herba segada o escorces de pi, que en repartir al peu de l'arbre limitarà el creixement de les males herbes i a més de mantenir un grau d'humitat beneficiós per a les arrels superficials.

Tractaments preventius

Quan l'arbre està en repòs durant la tardor-hivern, ja se li han caigut les fulles i els brots comencen a trencar, és el moment d'aplicar tractaments que aconseguiran una reducció o fins i tot una eliminació dels possibles danys d'insectes o fongs, sobre tot en els fruiters de llavor i os que són els més sensibles. El tractament es pot realitzar en les següents fases:

1er Aplicació a la caiguda de les fulles d'un preparat d'oxiclorur de coure
2on Després de la poda, aplicar de nou oxiclorur de coure amb oli de parafina. D'aquesta manera es protegiran les ferides causades per la poda.
3er Quan els brots comencin a inflar-se, repetir de nou l'aplicació de parafina i oxiclorur de coure. Si altres anys s'han donat problemes de pugó o cotxinilla, a aquesta nova tanda es pot afegir un insecticida ecològic com l'oli de neem o Azadiractin.

Un altre problema amb què ens podem trobar en els fruiters, és que gran part dels fruits no es puguin aprofitar al recol·lectar, perquè presentin danys o forats causats per larves, fonamentalment de la mosca de la fruita (Ceratitis capitata), la femella diposita els seus ous a principis de primavera a l'interior del fruit i per a quan volem adonar-nos en madurar el fruit veiem que ja ha estat devorat per les larves. En aquests casos, la prevenció és el mètode més eficaç, amb la instal·lació de trampes o mosquers amb esquer que atrapin als adults abans de realitzar la posta.

Cuallat de la flor

Existeixen adobs que afaboreixen la floració i el cuallat de la flor.
Durant els mesos de floració és l'època ideal en què podem aportar aquests nutrients i micronutrients tan necessaris.

I la millor manera d'aportar-los és mitjançant aplicacions foliars. A l'hora de tractar deficiències, l'eficàcia és immediata, a més són idonis per estimular el cultiu en fases d'estrès o quan necessiten aportacions addicionals de micronutrients, com en la floració, en el quallat o la maduració dels fruits i després de l'estrés d'una glaçada. 

Reg

Cal adaptar el reg a cada espècie, destacant cultius com figueres, ametllers, magraners o oliveres, que no requereixen molta aigua, però sobretot cal anar amb compte a l'època de floració i última fase de maduració del fruit, ja que un excés d'aigua pot provocar una caiguda de flors o badat dels fruits respectivament.

Es diu que l'arrel d'un arbre és com el reflex de la seva pròpia copa. Això no és exactament així, però et pots fer una idea del volum que poden arribar a sota la terra. Depenent de l'exemplar i de l'espècie poden aprofundir perfectament més d'un metre sota els nostres peus.

Per això és més apropiat regar abundantment perquè l'aigua arribi a les arrels més profundes i fer-ho amb menys freqüència. L'aigua s'emmegatzemarà durant dies. Regs molt freqüents poden emmalatir l'arbre ja que les arrels no poden accedir a l'oxigen atrapat en el subsòl.

S'ha de de tenir en compte que sòls sorrencs drenaran més ràpid, encanvi sols argilosos retindran la humitat durant més temps.

Els primers símptomes: parada del creixement, decaïment generalitzat, clorosi de les fulles i defoliació. Molts creuen llavors que és per falta d'aigua, ja que la síndrome s'assembla, i insisteixen en l'error. La solució passarà per aturar el reg i deixar assecar el terreny. Si els danys són menors, l'arbre millorarà.

Alguns fongs podrien llavors explotar el seu avantatge, per atacar el sistema radicular. La Phytophthora i altres patògens sempre són un risc amb l'excedent d'humitat.

Aplicar fungicida, fins i tot abans de mostrar-se la malaltia, pot ser una mesura interessant per evitar mals majors.

Els arbres joves, després de ser plantats, sempre exigiran més aigua (almenys durant els 2 o 3 primers anys), fins que arrelin a la terra i es facin independents. Llavors els podràs retirar la tutela a poc a poc, fins a no requerir penes ajuda.

Els fruiters requereixen més quantitat d'aigua mentre engreixen el fruit, sobretot en les varietats tardanes, que abasten major època estival. En el cas de mandariners o tarongers es pot avortar o rajar la fruita per un reg irregular.

ia és immediata, a més són idonis per estimular el cultiu en fases d'estrès o quan necessiten aportacions addicionals de micronutrients, com en la floració, en el quallat o la maduració dels fruits i després de l'estrés d'una glaçada. 

Fruiters resistents a la sequera vàlids per a secà:
Tapenera, Figuera de moro, Olivera per oli, Pistatxer, Ametller, Vinya de vinificació, Cirerer, Albercoquer, Presseguer primerencs, Albercoquer d'hora, Presseguer d'hora, Prunera d'hora, Figuera, Nesprer i Garrofer
 
Fruiters tolerants a la sequera. Es recomana donar reg de suport:
Raïm de taula, Ginjoler, Olivera de verdeo, Cerezo, albercoquer i presseguer, Perera, Pomera, Magraner, Caqui, Groseller, Codonyer, Noguera, Mango

Fruiters sensibles a la sequera, que precisen de reg obligatori:
Cirere, Albercoquer, Presseguer tardà,  Perera, Pomera tardans, Alvocat, Chirimoia, Esbarzer, Cítrics, Gerd, Papaia, Kiwi, Avellaner

Pol·linització

La pol·linització de les flors és necessària per a la formació del fruit, sent essencial el paper de les abelles en el transport del pol·len d'una flor a una altra.

La majoria de fruiters, i sobretot, aquells que es comercialitzen són exemplars que s'autopolinizan, és a dir, el pol·len d'un arbre és capaç de fecundar a les seves pròpies flors. Per tant, no requereixen d'un altre arbre proper perquè es produeixi la pol·linització creuada, l'intercanvi de pol·len entre flors de diferents arbres compatibles.

Hi ha casos curiosos com el kiwi, un arbre en què les flors femenines i masculines es desenvolupen en arbres diferents, de manera que obligatòriament sí que haurem de tenir un arbre "mascle" i un altre "femella".

Aclarida de fruits

L'aclarida de fruits és una feina habitual de la fructicultura que consisteix a treure molts dels fruits immadurs de l'arbre fruiter per tal que els que hi resten siguin més grossos quan maduren.

També l'aclarida de fruits és un fenomen natural pel qual els arbres es desprenen d'una gran part dels seus fruits començant pels que no han tingut una suficient fecundació. En algunes pruneres com la varietat Santa Rosa l'aclarida natural és excessiva i resten molt pocs fruits que arribin a madurar.

L'aclarida artificial de fruits es practica principalment en presseguers, pomeres i pereres. No és tan habitual en albercoquers i cirerers i nesprers on el calibre no sol ser comercialment determinant. En olivera només es fa en algunes varietats de taula.

Protecció dels fruits

Amb els fruits ja en l'arbre serà tan convenient augmentar la protecció d'aquests enfront d'agents tant climàtics (calamarsa) com biològics (ocells) que puguin a última tirar en orris la collita.

El embutxacat de fruits, ha de realitzar-se quan la fruita ja té uns 4 cm, i encara que és laboriós cobrir cada fruita amb una bossa des del peduncle, constitueixen una barrera física que impedeix l'accés a plagues com la mosca de la fruita i disminueixen el dany produït per episodis puntuals de calamarsa.

En alguns cultius com la nespra i els cirerers, cobrir la copa de l'arbre amb una malla anti ocells resulta gairebé obligatori per poder arribar a provar algun fruit, ja que en impedir l'ocell posar-se en les branques tenen menys accés a la fruita.